domingo, 8 de mayo de 2011

B C N

Estima us defineix.
Pau infinita,
tendresa càlida,
somriures i somriures,
lluita amb el cor,
cors oberts que m'acolliu i m'ompliu d'amor.
Voldria restar com a arbre,
amb vosaltres fer un bosc,
fullam que dóna ombra,
branques que donen suport,
a nius que alberguen vida
i ànimes que volen amor.
A la vora hi serieu
mentre la vida durés.
Res...


Si el meu caos tinguera remei escriuria coses més estètiques i potser amb més coherència. Algú té un model que s'ajuste? Llàstima...

2 comentarios:

Cristina Vilanova dijo...

celiii! :)

Shilia dijo...

Sempre es bonic tot el que m'inspireu... :)