L'empeny, l'eufòria de l'amor em fa esclatar les llàgrimes. O vull que esclaten mentre les sent acostar-se als ulls des d'un lloc que ningú no coneix. D'on vénen les llàgrimes? Del cor? Aleshores serien roges i calentes, la calidesa del cor. De les mans? Aleshores serien mig brutes i la seua tendresa dependrien massa de quines mans estan lligades als ulls mullats. Dels peus? Unes llàgrimes mai no han fet pudor, quina bogeria! De la panxa? Què plorem només amb aquesta farcida de coses gustoses i maques? Qui mor de fam també en té, de llàgrimes.
Els vapors del món condensen als ulls i es desfan com mantega caient amb sospirs d'amor o tristesa.
