I el món corre i jo darrere. Les idees s'amunteguen i el full, un cop més, fa el seu paper per portar ordre, encara que no l'ordre literari que desitjaria. El temps lliure, presoner de coses pendents; i busque com omplir-lo de coses que m'omplin. I sóc ací.

Escoltant endins

Farem de la vesprada un temps sense fi, la olor de fusta tallada i mutilada ens omplirà els pulmons, els rajos ens colpejaran els cossos i una musiqueta rondarà el nostre cap mentre els ulls es busquen, es troben amb ànsia i desitg. La musiqueta ens farà fer al seu ritme. I farem, farem tantes coses... Tancarem els ulls retrobats per escoltar endins, per fer-nos veure com sóm, como sempre hem sigut i serem. Els ulls jutjadors ja mai no ho seràn.
Oh musiqueta que sona, que els cors i l'ànima fas dansar junts, fes d'aquest món un ball continu i sensual.