Ho fas amb alegria, com més tard marxes més temps tindràs per estar amb els que van fer el teu any; el bitllet per tornar a casa, com més tard millor. Llavors marxen, a poc a poc, amb abraçades fortes, somriures, llàgrimes, bons records i millors desitjos. I llavors et dones compte que ningú no et podrà abraçar a tu quan digues adeu i la melangia te l'empasses com pots i la única cosa bona que té és que pots plorar sense que ningú no et destorbe.
Donar-se amb el cor obert té aquests problemes, les marques queden molt endins quan has de tancar-lo i dir "s'ha acabat". Tant de bo al llarg del temps puga gaudir amb la intensitat i autenticitat amb què heu colorejat els meus dies.
"Per això malgrat la boira cal caminar"
No hay comentarios:
Publicar un comentario